sábado, 17 de mayo de 2014

 T5 LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

LES HABILITATS COMUNICATIVES


Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors: 

- Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació( emissor o receptor) tenim:
   - Habilitats receptives (escoltar i llegir)
   - Habilitats productives (parlar i escriure)



- Segons el canal que s’utilitza en el procés de comunicació tenim:
    - Habilitats orals (parlar i escoltar)
    - Habilitats escrites (llegir i escriure)


Discurs oral

El discurs oral com a estil o model lingüístic sol ser:
     - Col·loquial, informal.
     - Més subjecti.
     - Redundant i obert,
     - Lèxic més general i pobre, amb mot jòquer, repeticions, onomatopeies i frase fetes.
     - Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases  inacabades.

En el discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

- Canal auditiu
- Percepció successiva dels diversos signes
- Comunicació espontània. L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit.
- Comunicació immediata en el temps i en el espai.
- Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire.
- Utilitza molt els codis no verbals. Fesomia, vestit, conducta, gestos, etc.
 -Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.

Escoltem:
    - Amb uns objectius determinats( obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom).
    - Amb unes expectatives concretes del que sentirem( tema, estil, tipus de llenguatge).

Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text.

Microhabilitats de la comprensió oral

Són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica( sons, paraules, expressions, comunicacions vàlides...)
Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.
Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.
Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,..) a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.
Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc.
Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per a interpretar altres fragments del discurs( una paraula, un detall, el sentit global...)

Decàleg de l’oient perfecte

- Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.
- Mirar l’orador.
- Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.
- Connectar amb l’onda de l’orador. Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.
- Descobrir la idea principal.
- Descobrir la idea i el propòsit de l’orador.
- Valorar el missatge escoltat.
- Reaccionar al missatge.

- Par lar que haja acabat l’orador.


 LA INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

La interferència lingüística son els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua.

Les llengües en contacte s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic, però en una situació de conflicte lingüístic és la llengua dominant la que interfereix quasi exclusivament la llengua dominada, que pot acabar significativament transformada.

El paper dels mitjans de comunicació i de l’Ensenyament és molt important en aquest aspecte.

És tracta d’un procés constant i difícil de corregir perquè sovint el parlant no s’adona de la interferència i defensa com a pròpia la forma aliena.

Les interferències poden ser de tres tipus:

         Fònica

Consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que son pròpies d’una altra. Per exemple: la nostra llengua ha incorporat, en ocasions, el so de la j del castellà en paraules com: bandeja, jefe, mejillons.

          Lèxica i semàntica

Incorporació en la llengua “b” de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua “a”. Podem classificar-les en préstecs, que són paraules d’una llengua introduïdes en una altra (exemple líving-rom) i clacs, paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua pròpia. En el cas del valencià paraules pròpies del castellà: Adiós,enero, mayo,jues,tenedor,etc.

           Morfosintàctica

Quan regles o normes que no són pròpies de l’idioma, per influència del veí s’hi incorporen.
Per exemple el canvi de gènere: valencià correcte les anàlisis (per influència del castellà els anàlisis), correctament el costum ( per influència del castellà la costum).

                                                      
L'EXPRESSIÓ ORAL 

 La classe de llengua ha estat sempre centrada en la gramàtica i la lectoescriptura. pel contrari l’habilitat de l’expressió oral ha estat sempre oblidada. L'actualitat exigeix un nivell de comunicació oral tan alt com de redacció escrita. És per això que dins de l'ensenyança de l'expressió oral tenim que tindre en conter que hi han dos vies de comunicació: 

- La autogestionada: 

- Hi ha un únic emissor que gestiona el text.
el receptor o receptors no solen tindre la possibilitat immediata de respondre i, per tant, exercir             d'emissor. 
- És l´art de l'oratòria, de parlar en públic, de convèncer o simplement d'informar.   

- La plurigestionada:

- Hi ha més d'un interlocutor que poden adoptar alternativament el paper d'emissor i receptor. 
- Diverses persones gestionen el text.
- Hi ha un torn de paraula.
- És l´art de la conversa, d´intercanvi  i de col•laboració entre interlocutors.

Dins de l'escola és necessari tractar ambdós tipus de comunicació oral. Doncs és important adquirir les habilitats que et permetan expressar-te i parlar en públic, i a la mateixa vegada adquirir aquelles habilitats que et permetan dialogar i establir debats amb altres persones. 

Els xiquets, quan són més menuts, tenen més desenvolupada la parla en àmbits més informals i pròxims a ells. És a dir, en aquelles situacions en les que hi ha una comunicació autogestionada els xiquets tenen més pràctica. Pel contrari no tenen pràctica en la comunicació oral plurigestionada a on duen interactuar amb els companys. Per aquest motiu és important que des de l'escola es fomenti aquesta comunicació. 

miércoles, 9 de abril de 2014

L’adquisició d’una segona llengua i Llengües i ensenyament a la unió europea

L’adquisició d’una  segona llengua

Input: és el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
Intake: part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.
Output: producte lingüístic elaborat per l’aprenent.
Interllengua: és una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.
Factors més influents en l’adquisició de la l2
1.      Input
La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més  important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.
Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació.
2.       Output
Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.
La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí
                                                             -Interllengua
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va  des de la seva L1 fins el domini de la L2. En els primers estadis evolucionen ràpidament.L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
3. Característiques personals
Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un factor que afecta l’adquisició d’una L2 (els més xicotets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
Sembla que la intel·ligència és una part important de l’aptitud (però no l’única) i els factors aptitudinals representen entre el 25 i el 50% de l’aprenentatge d’una llengua.
La motivació està molt relacionada amb l’èxit de l’aprenentatge (tant la integradora com la instrumental).
Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten  tant la motivació com el rendiment en la L2. Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l’aprenentatge.
L’estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l’aprenentatge de la L2. Les estratègies que usa l’alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives, socials, etc.

Llengües i ensenyament a la unió europea

L'Estat espanyol és un Estat plurilingüe, i així s'arreplega en la seua Constitució (1978):
     -Preàmbul
La Nació espanyola [...] proclama la seua voluntat de [...] protegir a  tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.
 Article 3.-1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure conèixer-la i el dret a usar-la.
 3.-2. Les altres llengües espanyoles seran     també oficials en les respectives Comunitats  Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
 3.-3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Models i exemples de política lingüística
Hi ha dos models teòrics en les fórmules legislatives de les polítiques lingüístiques: el principi de territorialitat i el principi de personalitat.
El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.
El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la seva totalitat territorial.
A l’estat Espanyol tenim un model mixt, s’hi combinen els dos: per als castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, de manera que es perpetua el conflicte lingüístic, ja que uns ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només una, l’oficial a tot l’estat.


jueves, 27 de marzo de 2014

Models d’educació plurilingüe: programes d’educació bilingüe i plurilingüe

Coneixements previs
Delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals:
 Llengua oficial i cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua  pròpia, llengua primera, llengua vehicular.
*        Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
*        Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
*        Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
*        Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
*        Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.

Resum de les implicacions de l'ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià.
1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
5. Tot el professorat ha de conèixer les dues llengües oficials de la Comunitat.

6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.





3.2 Els programes d’educació bilingüe al territori valencià

D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà.
 Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.
La característica fonamental PEB consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada. El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals. Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”
Classificació
1. Atenent al territori (en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües).
2. Atenent a la llengua base d’aprenentatge.
3. Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.
Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:
La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.
La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.



Territori lingüístic

Predomini del castellà: programa bàsic: Tractament del valencià com a àrea. Es pot demanar l’excepció de l’assignatura. Conviuen a la mateixa aula alumnat que vol donar l’assignatura, amb alumne que ha demanat l’excepció.


Programa d’immersió lingüística (PIL)
Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.
El Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua     majoritària de comunicació.
A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística  en la llengua que no li és habitual.
Només en educació infantil i primària.
Este programa parteix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat: en tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumne o alumna
El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assoleixen un domini formal.
El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge
Programa d’ensenyament en valencià (PEV)
En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten. El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.
*        L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització  és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.
*        Així, s’ afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum.
El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de forma coherent, en ESO.
En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
Programa d’incorporació lingüística (PIP)
En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.
La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.
Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.
El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà:
*        A partir de l’etapa primària, s’introduix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs
*        L’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.

Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.
El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària.
Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP.
Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.
Programa d’educació bilingüe enriquit (PEBE)
L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.
Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.
A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.
De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura.
S'hauran de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famílies.
Han d’elaborar el cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament integrat de llengua i continguts.
Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els centres que van iniciar l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit.
En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la Comunitat Valenciana.

Documents organitzatius

Projecte Educatiu
PGA
Ensenyament
DissenyParticular del Programa (DPP)
Situació Anual del Disseny del Programa
Ús
Pla de Normalització Lingüística (PNL)
- Pla Anual de Normalització Lingüística
- Valoració del PANL del curs anterior

Disseny Particular del Programa d’Ensenyament en Valencià (DPP)
El DPP és un document fonamental en la planificació educativa, perquè:
*        Permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
*        Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i ha de permetre la discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús vehicular del valencià.
*        S’elabora prèviament al Projecte Curricular de Centre.
*        Permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.
*        Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
*        Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del valencià entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa de cada centre.
*        Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Per a l’elaboració del DPP els centres podran sol·licitar la col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

L’actual legislació indica quin són els centres que estan obligats a realitzar el DPP.
Tots els centres de les poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona castellanoparlant que apliquen algun programa d’Educació Bilingüe.
Els centres d'ESO, de poblacions de predomini lingüístic castellà podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en cas que apliquen un PEB.
Contingut del DPP DEL PEV o del PIP
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
                 A.1. Objectius de l’Educació Infantil
                 A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià  i del castellà com a llengües d’instrucció.
C. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
D. Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
*        Com a àrees lingüístiques.
*        Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
*        Aspectes metodològics i organitzatius. Distribució d’espais i temps.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.
Contingut del DPP, DEL,  PIL
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
                 A.1. Objectius de l’Educació Infantil
                 A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció


D. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
E. Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
*        Com a àrees lingüístiques.
*        Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
*        Aspectes metodològics i organitzatius. Distribució d’espais i temps.
F. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.


El centre educatiu com a unitat d’intervenció
Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius.
Una llengua viu quan els parlants, les persones, en fan ús.
La presència del valencià en l’àmbit acadèmic, administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu és de gran importància.
*        El seu ús en tots aquests àmbits serà paradigma fonamental en el procés d'aprenentatge i de difusió de la norma culta i dels diversos nivells o registres que conformen allò que diem llengua.
Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús habitual en les activitats del centre suposa una planificació.
El centre es troba immergit en un entorn social (administració, municipi, barri, família, etc.)
i està configurat per quatre àmbits d'intervenció (administrativa del centre, gestió pedagògica, interacció didàctica i interrelació amb l'entorn sociofamiliar).
En cada àmbit d'intervenció hi ha diferents sectors d'actuació, cadascun amb possibles accions singulars que cal tenir en compte.
Per mantenir una llengua viva és fonamental l’actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a sobreviure amb molt pocs parlants si aquests en fan ús.
Per exemple, a Nova Escòcia, que és la província atlàntica del Canadà on resideixo, hi ha encara uns centenars de parlants de gaèlic escocès. Si aquesta llengua s’hi manté viva és per les actituds positives, per les ganes, per la motivació d’aquests parlants de mantenir-la i d’utilitzar-la en diversos contextos. La situació no és comparable amb el cas dels territoris catalanoparlants, però la lliçó sí: les actituds són fonamentals: una llengua no morirà mai si es fa servir.
 Peter Macintyre
Professor de Psicologia de la Universitat de Cap Breton (Canadà)  

“Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen, una llengua mor perquè els que la saben no la parlen" 
                                                                                                                 Joan Futer
Programació General Anual
Inclou la informació anual sobre l’estat d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet a l’aprovació del Consell Escolar.
El Pla de Normalització Lingüística.
El PNL dins el Projecte Educatiu