NOTICIA 22/05/14 LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
El baròmetre elaborat per la Generalitat Valenciana desvela que un de cada dos ciutadans creu que la llengua que es parla al País Valencià es diferent a la que es parla a Catalunya
Racó Català / Barcelona
Les dades del baròmetre que ha presentat aquesta setmana passada el vicepresident i portaveu del Consell, José Císcar, fan una radiografia dels problemes que més preocupen els ciutadans del País Valencià i les seues percepcions sobre temes d’actualitat.
La qüestió identitària és un dels aspectes consultats pel Consell en aquesta enquesta. Segons l’estudi, el 52,3% dels enquestats creuen que el valencià "és una llengua diferent del català", enfront el 41,1% que pensen que és la mateixa. En l’enquesta, el govern també pregunta per la "polèmica" que va generar-se quan, al nou Diccionari Normatiu Valencia de l'AVL,s'equiparava valencià i català. Només el 27,3% dels enquestat estava al corrent de la controvèrsia, enfront el 71,6% que no en sabia res.
El baròmetre també pregunta sobre l’ús de la llengua. Així, dels 2.016 enquestats, un 57,1% dels enquestats asseguren que parlen valencià "sempre, quasi sempre o en ocasions"; un 30,2% el parla "sempre o quasi sempre"; el 26,9% "parla castellà sempre o quasi sempre i en ocasions el valencià", mentre que el 32,8% "no parla valencià però l’entén" i únicament un 10,1% "sols parla castellà".
Les principals preocupacions
L’enquesta, però, desvela que la llengua no és un dels principals problemes dels valencians. Els ciutadans consideren que l’atur (82%), la corrupció política (44,9%) i la sanitat (25,5%) són els tres problemes més greus que pateix en aquests moments el País Valencià. Pels valencians, les prioritats polítiques del govern haurien de ser la sanitat (60%), després l’educació (54,9%) i la formació i ajudes als aturats (44,4%), àmbits en què els enquestats demanen que no es reduïsca la despesa pública.
Preguntats pel finançament econòmic que rep el País Valencià (una de les principals reivindicacions del govern de Fabra), poc més del 50% considera que " el País Valencià està infrafinançat i per això el govern valencià ha de recórrer al dèficit per garantir els serveis bàsics als valencians". La següent pregunta de l’enquesta, que ja dóna per fet que el País Valencià pateix "infrafinançament", el 45,4% dels enquestats no són partidaris que la Generalitat genere un "problema valencià" per forçar al govern espanyol a millorar el finançament. En aquest sentit, 80,9% aposta per negociar amb l'Estat i les altres comunitats autònomes un nou model de finançament.
Enquesta polèmica
Aquesta enquesta de la Generalitat Valenciana no ha estat la única que s’ha fet pública aquests dies. El baròmetre elaborat durant el mes de maig ha preguntat als enquestat si contemplaven la possibilitat de reobrir Radiotelevisió Valenciana. Però l’afirmació, a la qual els enquestats s’havien de mostrar a favor o en contra, estava dirigida i podria haver condicionat la resposta dels enquestats. L’afirmació era: "S’hauria de reobrir RTVV malgrat que això poguera suposar incrementar els impostos als valencians".
Els resultats són aclaparadors: Totalment en contra van mostrar-se el 53,3% dels enquestats, i un 75,6% van preferir no reobrir Canal 9 i Ràdio 9 si això implicava una pujada d’impostos. Un 22,7% apostarien per reobrir RTVV però sols un 4,3% es mostren totalment d’acord. El vicepresident valencià, José Ciscar, va agafar el resultat com a argument que la majoria de valencians estaven d’acord amb la decisió presa per Fabra de tancar RTVV. Compromís, per la seua banda, ha retret al govern que es gastara diners públics per a ús partidista.
La qüestió identitària és un dels aspectes consultats pel Consell en aquesta enquesta. Segons l’estudi, el 52,3% dels enquestats creuen que el valencià "és una llengua diferent del català", enfront el 41,1% que pensen que és la mateixa. En l’enquesta, el govern també pregunta per la "polèmica" que va generar-se quan, al nou Diccionari Normatiu Valencia de l'AVL,s'equiparava valencià i català. Només el 27,3% dels enquestat estava al corrent de la controvèrsia, enfront el 71,6% que no en sabia res.
El baròmetre també pregunta sobre l’ús de la llengua. Així, dels 2.016 enquestats, un 57,1% dels enquestats asseguren que parlen valencià "sempre, quasi sempre o en ocasions"; un 30,2% el parla "sempre o quasi sempre"; el 26,9% "parla castellà sempre o quasi sempre i en ocasions el valencià", mentre que el 32,8% "no parla valencià però l’entén" i únicament un 10,1% "sols parla castellà".
Les principals preocupacions
L’enquesta, però, desvela que la llengua no és un dels principals problemes dels valencians. Els ciutadans consideren que l’atur (82%), la corrupció política (44,9%) i la sanitat (25,5%) són els tres problemes més greus que pateix en aquests moments el País Valencià. Pels valencians, les prioritats polítiques del govern haurien de ser la sanitat (60%), després l’educació (54,9%) i la formació i ajudes als aturats (44,4%), àmbits en què els enquestats demanen que no es reduïsca la despesa pública.
Preguntats pel finançament econòmic que rep el País Valencià (una de les principals reivindicacions del govern de Fabra), poc més del 50% considera que " el País Valencià està infrafinançat i per això el govern valencià ha de recórrer al dèficit per garantir els serveis bàsics als valencians". La següent pregunta de l’enquesta, que ja dóna per fet que el País Valencià pateix "infrafinançament", el 45,4% dels enquestats no són partidaris que la Generalitat genere un "problema valencià" per forçar al govern espanyol a millorar el finançament. En aquest sentit, 80,9% aposta per negociar amb l'Estat i les altres comunitats autònomes un nou model de finançament.
Enquesta polèmica
Aquesta enquesta de la Generalitat Valenciana no ha estat la única que s’ha fet pública aquests dies. El baròmetre elaborat durant el mes de maig ha preguntat als enquestat si contemplaven la possibilitat de reobrir Radiotelevisió Valenciana. Però l’afirmació, a la qual els enquestats s’havien de mostrar a favor o en contra, estava dirigida i podria haver condicionat la resposta dels enquestats. L’afirmació era: "S’hauria de reobrir RTVV malgrat que això poguera suposar incrementar els impostos als valencians".
Els resultats són aclaparadors: Totalment en contra van mostrar-se el 53,3% dels enquestats, i un 75,6% van preferir no reobrir Canal 9 i Ràdio 9 si això implicava una pujada d’impostos. Un 22,7% apostarien per reobrir RTVV però sols un 4,3% es mostren totalment d’acord. El vicepresident valencià, José Ciscar, va agafar el resultat com a argument que la majoria de valencians estaven d’acord amb la decisió presa per Fabra de tancar RTVV. Compromís, per la seua banda, ha retret al govern que es gastara diners públics per a ús partidista.
NOTICIA 16/05/14 LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
‘Aquesta normativa pot resultar desorientadora per als usuaris’
’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) considera necessari "revisar i reorientar" molts aspectes del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) elaborat per la Acadèmia Valenciana de la Llengua i, així mateix, entén que "es troba a faltar transparència" pel que es refereix a les novetats que s'introdueixen en aquesta obra com a normatives.
Sobre aquest tema, en un informe elaborat sobre l’IIFV aquest Diccionari, indica que no s’ha fet pública una llista de novetats respecte als diccionaris normatius de referència ni tampoc s’explica "clarament" quins són els criteris que justifiquen aquestes novetats.
’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) considera necessari "revisar i reorientar" molts aspectes del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) elaborat per la Acadèmia Valenciana de la Llengua i, així mateix, entén que "es troba a faltar transparència" pel que es refereix a les novetats que s'introdueixen en aquesta obra com a normatives.
Universitat d'Alacant.
"El fet que el DNV s'haja elaborat sense coordinació amb altres institucions que històricament han vetllat per la normativa de la llengua provoca que qualsevol decisió que altere aquesta normativa unilateralment pot resultar desorientadora per als usuaris", assenyala.
Per tot açò, entén que "disminueix la viabilitat de la llengua com a instrument de comunicació i la possibilitat de proveir un àmbit cultural sòlid" i, a més, "projecta cap als usuaris una imatge de la norma marcada per la inseguretat i la inestabilitat".
L’IIFV assenyala que el procés de normativització del valencià "fa quasi un segle que va començar i des de fa dècades ha arrelat en la societat valenciana, gràcies sobretot a l’acció de l’educació, al cultiu literari, als mitjans de comunicació i als usos vinculats amb la vida quotidiana, com la retolació pública, la publicitat, la música popular i l’esport". "La norma lingüística ha tingut una sintonia plena entre les universitats valencianes i l’Institut de Estudis Catalans", ha subratllat.
Per a aquesta entitat, el DNV "ha fet seua la major part dels materials que han configurat el repertori lèxic normatiu fins ara, ha tractat de fer explícita la unitat de la llengua en la definició de les paraules valencià i català, ha ampliat també l'inventari fraseològic i aporta la transcripció fonètica en les entrades de paraules", destaca. No obstant açò, entén que "són molts els aspectes d’aquesta obra que fa falta revisar i reorientar".
Així mateix, destaca que el Diccionari, "tot i que declara que pretén ser normatiu, s’ha elaborat amb criteris que presideixen més aviat els diccionaris descriptius, perquè intenta mostrar el màxim d’usos i formes possibles de la llengua parlada, de cada dia i cada lloc".
Registres informals
De la mateixa manera, afegeix que el DNV "mostra una voluntat de proliferació de variants formals fins ara excloses del model normatiu, pròpies dels registres informals i, de vegades, no genuïnes en valencià". Així, es refereix al fet que "converteix en variants gràfiques el que són variants de pronunciació" i, així mateix, "incorpora de forma innecessària un nombre molt elevat de castellanismes".
A més, indica que "el model de llengua utilitzat en la redacció confirma la falta de coherència i d’homogeneïtat formal, i sobretot, palesa un distanciament respecte a les solucions convergents amb gran part del territori lingüístic".
Universitat d'Alacant.
Per tot açò, entén que "disminueix la viabilitat de la llengua com a instrument de comunicació i la possibilitat de proveir un àmbit cultural sòlid" i, a més, "projecta cap als usuaris una imatge de la norma marcada per la inseguretat i la inestabilitat".
L’IIFV assenyala que el procés de normativització del valencià "fa quasi un segle que va començar i des de fa dècades ha arrelat en la societat valenciana, gràcies sobretot a l’acció de l’educació, al cultiu literari, als mitjans de comunicació i als usos vinculats amb la vida quotidiana, com la retolació pública, la publicitat, la música popular i l’esport". "La norma lingüística ha tingut una sintonia plena entre les universitats valencianes i l’Institut de Estudis Catalans", ha subratllat.
Per a aquesta entitat, el DNV "ha fet seua la major part dels materials que han configurat el repertori lèxic normatiu fins ara, ha tractat de fer explícita la unitat de la llengua en la definició de les paraules valencià i català, ha ampliat també l'inventari fraseològic i aporta la transcripció fonètica en les entrades de paraules", destaca. No obstant açò, entén que "són molts els aspectes d’aquesta obra que fa falta revisar i reorientar".
Així mateix, destaca que el Diccionari, "tot i que declara que pretén ser normatiu, s’ha elaborat amb criteris que presideixen més aviat els diccionaris descriptius, perquè intenta mostrar el màxim d’usos i formes possibles de la llengua parlada, de cada dia i cada lloc".
Registres informals
De la mateixa manera, afegeix que el DNV "mostra una voluntat de proliferació de variants formals fins ara excloses del model normatiu, pròpies dels registres informals i, de vegades, no genuïnes en valencià". Així, es refereix al fet que "converteix en variants gràfiques el que són variants de pronunciació" i, així mateix, "incorpora de forma innecessària un nombre molt elevat de castellanismes".
A més, indica que "el model de llengua utilitzat en la redacció confirma la falta de coherència i d’homogeneïtat formal, i sobretot, palesa un distanciament respecte a les solucions convergents amb gran part del territori lingüístic".
NOTICIA 15/05/14 LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
L’entitat cívica posa a disposició de totes les famílies afectades, l’Oficina de Drets Lingüístics per defensar als tribunals el dret a triar ensenyament plurilingüe en valencià
Escola Valenciana ha testejat els centres que perden unitats educatives d’Infantil de tres anys en valencià per al curs que ve amb l’arranjament escolar que ha fet la Conselleria d’Educació. L’informe plasma l’oferta de places en valencià d’Infantil de tres anys i la demanda per part de les famílies durant el període de sol·licitud de matrícula.
RedactaVeu / València
Testejats tots els centres afectats per la supressió d’unitats en valencià per al curs que ve el resultat és que al 97% de les escoles la xifra de demanda d’ensenyament plurilingüe en valencià supera a la demanda de l’ensenyament en castellà.
“De tots els casos hi ha 21 punts negres que posen en evidència l’atac a l’ensenyament en valencià per part de la consellera M. José Català i que estan a l’espera d’una solució oficial i escrita de la Conselleria d’Educació, ja que es vulnera el dret de les famílies a triar el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià per als seus fills i filles i l’Administració no garanteix aquest dret bàsic contemplat a l’Estatut d’Autonomia i en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, ha declarat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
Dins d’aquest marc un cas ben significatiu és el del CEIP Sant Vicent Ferrer de Teulada, el poble on va ser alcalde l’actual vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Císcar. Amb l’arranjament escolar el centre ha perdut una unitat en valencià i el Consell Escolar del centre va decidir que les dues unitats de 3 anys que queden per al curs 2014-2015 foren en valencià, perquè hi havia una gran demanda d’ensenyament en valencià per part de les famílies. La consellera Català va obligar que una de les unitats fóra en castellà i el resultat de sol·licituds per part de les famílies ha estat de 38 de línia en valencià per a 30 places oferides i cap sol·licitud de línia en castellà per a 30 places més.
L’entitat cívica posa a disposició de totes les famílies afectades, l’Oficina de Drets Lingüístics per defensar als tribunals el dret a triar ensenyament plurilingüe en valencià. "Les famílies han demostrat a l'Administració que opten per l’escola pública en valencià. Si la Conselleria no rectifica portarem els 21 casos als tribunals", s’ha declarat des d’Escola Valenciana.
El passat 7 d’abril, els serveis jurídics d’Escola Valenciana van presentar al TSJ valencià la petició de suspensió cautelar de l’arranjament escolar per al curs que ve. El tribunal encara no s’ha pronunciat al respecte, és per això que l’entitat cívica presentarà ara aquest informe de l’oferta i la demanda de places en valencià als centres afectats per supressió d’unitats com un document més per reforçar aquesta petició.
Escola Valenciana ha testejat els centres que perden unitats educatives d’Infantil de tres anys en valencià per al curs que ve amb l’arranjament escolar que ha fet la Conselleria d’Educació. L’informe plasma l’oferta de places en valencià d’Infantil de tres anys i la demanda per part de les famílies durant el període de sol·licitud de matrícula.
RedactaVeu / València
Testejats tots els centres afectats per la supressió d’unitats en valencià per al curs que ve el resultat és que al 97% de les escoles la xifra de demanda d’ensenyament plurilingüe en valencià supera a la demanda de l’ensenyament en castellà.
“De tots els casos hi ha 21 punts negres que posen en evidència l’atac a l’ensenyament en valencià per part de la consellera M. José Català i que estan a l’espera d’una solució oficial i escrita de la Conselleria d’Educació, ja que es vulnera el dret de les famílies a triar el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià per als seus fills i filles i l’Administració no garanteix aquest dret bàsic contemplat a l’Estatut d’Autonomia i en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, ha declarat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
Dins d’aquest marc un cas ben significatiu és el del CEIP Sant Vicent Ferrer de Teulada, el poble on va ser alcalde l’actual vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Císcar. Amb l’arranjament escolar el centre ha perdut una unitat en valencià i el Consell Escolar del centre va decidir que les dues unitats de 3 anys que queden per al curs 2014-2015 foren en valencià, perquè hi havia una gran demanda d’ensenyament en valencià per part de les famílies. La consellera Català va obligar que una de les unitats fóra en castellà i el resultat de sol·licituds per part de les famílies ha estat de 38 de línia en valencià per a 30 places oferides i cap sol·licitud de línia en castellà per a 30 places més.
L’entitat cívica posa a disposició de totes les famílies afectades, l’Oficina de Drets Lingüístics per defensar als tribunals el dret a triar ensenyament plurilingüe en valencià. "Les famílies han demostrat a l'Administració que opten per l’escola pública en valencià. Si la Conselleria no rectifica portarem els 21 casos als tribunals", s’ha declarat des d’Escola Valenciana.
El passat 7 d’abril, els serveis jurídics d’Escola Valenciana van presentar al TSJ valencià la petició de suspensió cautelar de l’arranjament escolar per al curs que ve. El tribunal encara no s’ha pronunciat al respecte, és per això que l’entitat cívica presentarà ara aquest informe de l’oferta i la demanda de places en valencià als centres afectats per supressió d’unitats com un document més per reforçar aquesta petició.
Testejats tots els centres afectats per la supressió d’unitats en valencià per al curs que ve el resultat és que al 97% de les escoles la xifra de demanda d’ensenyament plurilingüe en valencià supera a la demanda de l’ensenyament en castellà.
“De tots els casos hi ha 21 punts negres que posen en evidència l’atac a l’ensenyament en valencià per part de la consellera M. José Català i que estan a l’espera d’una solució oficial i escrita de la Conselleria d’Educació, ja que es vulnera el dret de les famílies a triar el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià per als seus fills i filles i l’Administració no garanteix aquest dret bàsic contemplat a l’Estatut d’Autonomia i en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, ha declarat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
Dins d’aquest marc un cas ben significatiu és el del CEIP Sant Vicent Ferrer de Teulada, el poble on va ser alcalde l’actual vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Císcar. Amb l’arranjament escolar el centre ha perdut una unitat en valencià i el Consell Escolar del centre va decidir que les dues unitats de 3 anys que queden per al curs 2014-2015 foren en valencià, perquè hi havia una gran demanda d’ensenyament en valencià per part de les famílies. La consellera Català va obligar que una de les unitats fóra en castellà i el resultat de sol·licituds per part de les famílies ha estat de 38 de línia en valencià per a 30 places oferides i cap sol·licitud de línia en castellà per a 30 places més.
L’entitat cívica posa a disposició de totes les famílies afectades, l’Oficina de Drets Lingüístics per defensar als tribunals el dret a triar ensenyament plurilingüe en valencià. "Les famílies han demostrat a l'Administració que opten per l’escola pública en valencià. Si la Conselleria no rectifica portarem els 21 casos als tribunals", s’ha declarat des d’Escola Valenciana.
El passat 7 d’abril, els serveis jurídics d’Escola Valenciana van presentar al TSJ valencià la petició de suspensió cautelar de l’arranjament escolar per al curs que ve. El tribunal encara no s’ha pronunciat al respecte, és per això que l’entitat cívica presentarà ara aquest informe de l’oferta i la demanda de places en valencià als centres afectats per supressió d’unitats com un document més per reforçar aquesta petició.
NOTICIA 25/04/14 diari el punt avui
L'estat de la llengua al País Valencià
Quina és la situació de la llengua a l'escola i als carrers del País Valencià? És el valencià la mateixa llengua que el català? Quins mitjans de comunicació hi ha en valencià? Són algunes de les preguntes que intenta respondre el documentalQuè ens passa, valencians!?, que s'estrena avui, coincidint amb la diada del 25 d'abril, a les 19 h a la sala d'actes d'Octubre, al Centre de Cultura Contemporània, a València. Es tracta de la segona part de la trilogia Són bojos, aquests catalans!?, dirigida per David Valls i realitzada per Zeba Produccions, que vol fer una radiografia de la situació de la llengua arreu dels territoris de parla catalana. La guia del documental és la jove alemanya Alina Moser, que viu a Catalunya i parla català. Moser se'n va a Gandia, Elx, Sueca, Alcoi o València, entre altres poblacions, per parlar tant amb els ciutadans que es va trobant com amb personalitats de la vida social valenciana: com el doctor en psicologia Ferran Suay, el cantant Miquel Gil, l'actor Eugeni Alemany o el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno.
El primer documental Són bojos, aquests catalans!?ha estat vist per més de 100.000 persones a través d'internet –es pot trobar al Youtube–i s'ha projectat en diverses universitats europees. El documental és un projecte finançat a través del micromecentatge.
GEMMA BUSQUETS
NOTICIA 08/04/14 la veu del país valencià
Educació vol tancar 32 línies en valencià a Castelló
Marina Albiol (EUPV): 'Estem vivint un atac a l’educació pública i en valencià
La diputada d’EUPV a les Corts Valencianes, Marina Albiol, reclama que la Conselleria d’Educació no tanque les 33 línies d’infantil i primària a Castelló, totes menys una, en valencià, i que inicien un diàleg amb el món educatiu per arribar a un acord. 'No anem a tolerar que es continue agredint l’escola pública i el valencià, aquest govern ha d’escoltar i deixar de prendre mesures unilaterals”.
La diputada Marina Albiol ha assegurat que el sistema d’ensenyament castellonenc està sofrint un doble atac des de la Consellera d’Educació, “s’està atacant sense contemplacions el sistema públic d’ensenyament, i per altra banda, s’està intentant eliminar la presència del valencià en l’àmbit educatiu. Es troben embarcats en una croada destinada a desmantellar l’educació pública amb continues retallades, i transvasament de diners cap a la concertada, i intenten reduir la presència del valència a una qüestió testimonial, donant-li prioritat a la llengua castellana”.
La parlamentària reclama que el Consell faça marxa enrere en el seu despropòsit de reduir 33 aules d’infantil i primària a les comarques del Nord, 32 d’aquestes en valencià i solament una en castellà, “el PP faria bé en escoltar les protestes de tot el món educatiu, unit en la seua defensa de l’educació pública i en valencià. No poden governar d’esquenes a la ciutadania, i aquesta ja ha deixat clara la seua postura, lamentablement ja han anunciat que la seua voluntat és ferma i no van a donar cap opció al diàleg”.
Albiol reclama de les autoritats educatives una major implicació en la defensa del valencià, “no solament podem no tolerar que el valencià siga una llengua residual a la nostra educació, el que demanem és que siga la llengua vehicular en l’escola pública, per normalitzar el seu ús en tots els àmbits de la nostra societat”
La parlamentària reclama que el Consell faça marxa enrere en el seu despropòsit de reduir 33 aules d’infantil i primària a les comarques del Nord, 32 d’aquestes en valencià i solament una en castellà, “el PP faria bé en escoltar les protestes de tot el món educatiu, unit en la seua defensa de l’educació pública i en valencià. No poden governar d’esquenes a la ciutadania, i aquesta ja ha deixat clara la seua postura, lamentablement ja han anunciat que la seua voluntat és ferma i no van a donar cap opció al diàleg”.
Albiol reclama de les autoritats educatives una major implicació en la defensa del valencià, “no solament podem no tolerar que el valencià siga una llengua residual a la nostra educació, el que demanem és que siga la llengua vehicular en l’escola pública, per normalitzar el seu ús en tots els àmbits de la nostra societat”
Noticia 10/03/14 al diari el punt avui
ERC demana a Rajoy que TV3 i Catalunya Ràdio puguen tornar a emetre al País Valencià
Ha presentat una proposició no de llei on denuncia la vulneració de drets dels catalanoparlants i l'incompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals
La proposició també sol·licita que s'utilitzen els repetidors d'Acció Cultural del País Valencià
Els diputats d'ERC al Congrés han presentat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats en què demanen al govern espanyol que permeta que TV3 i Catalunya Ràdio es puguen tornar a sentir al País Valencià. Els diputats Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordà argumenten que amb la desaparició de RTVV i la paralització de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio hi ha una “vulneració dels drets dels catalanoparlants” i lamenten que la “passivitat” de l'executiu implica que s'incomplisquen els compromisos adoptats en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La proposició no de llei també sol·licita que s'utilitzen els repetidors d'Acció Cultural del País Valencià.
Els diputats d'ERC recorden al govern espanyol que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries estableix que les autoritats públiques han de “fomentar i/o facilitar d'almenys una emissora de ràdio i un canal de televisió en les llengües regionals o minoritàries” i el compromís de “no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió” en països amb una llengua parlada “idèntica o semblant” a una llengua regional o minoritària.
NOTICIA 19 DE FEBRER AL DIARI EUROPA PRESS
EL PP VOTA A FAVOR Y LA OPOSICIÓN EN CONTRA
Las Corts rechazan la ley para reducir los miembros del CJC al no alcanzar la mayoría necesaria
Compromís y EUPV critican el "ridículo mundial" por el dictamen sobre la AVL y el PP subraya que "nuestra lengua se llama valenciano"
VALENCIA, 19 Feb. (EUROPA PRESS) -
El pleno de las Corts ha rechazado este miércoles el proyecto de ley del Consell Jurídic Consultiu (CJC), que buscaba reducir de seis a cinco sus miembros electivos, al no lograr la mayoría cualificada de tres quintos requerida. Sólo el PP ha votado a favor, mientras que los grupos de la oposición lo han hecho en contra, de forma que solo se han logrado 46 apoyos, frente a los 60 necesarios.
El proyecto de ley planteaba que el CJC estuviera formado por los consejeros natos --condición que pueden ostentar los expresidentes de la Generalitat-- y por cinco miembros electivos. De estos últimos, dos serían nombrados por decreto del Consell y los otros tres los designarían las Corts, con mayoría de tres quintos de sus miembros. La Generalitat también proponía que los consejeros electivos fueran nombrados por un período de cinco años y pudieran ser reelegidos hasta un máximo de tres períodos.
El parlamentario del PP Alfredo Castelló ha manifestado que este proyecto de ley se ha planteado "no sólo por una cuestión de ahorro, que también". Así, ha indicado que de esta forma "no vamos a salir de pobres", pero cree que este ahorro supondría "un ejemplo, un signo".
Alfredo Castelló ha criticado que la oposición "no esté por el consenso" y ha manifestado que "ojalá" no gobierno nunca el "tripartito", ya que "llevaría a la Comunitat a la ruina".
"HUBIERA SIDO PREFERIBLE UN ABORTO LEGISLATIVO"
Por su parte, la oposición ha criticado que este proyecto de ley haya nacido "muerto". En este sentido, el diputado socialista Miguel Ángel Guillén ha subrayado que "hubiera sido preferible un aborto legislativo para ahorrarnos la agonía de una muerte anunciada".
Asimismo, Oltra ha manifestado que el PP "no saca adelante sus proyectos de ley". "Están cavando su tumba a paso rápido y con eficacia", ha manifestado la diputada de Compromís, quien ha criticado que el Consell esté "ocupado" en "buscar el topo del Palau".
Tras la votación, la oposición ha destacado esta "primera gran derrota del PP" y la "oportunidad perdida". Castelló, por su parte, ha manifestado que "no es una derrota", ya que la ley ha contado con 46 votos a favor y 41 en contra.
Respecto al contenido concreto de la propuesta de ley, Compromís y EUPV han criticado que los expresidentes de la Generalitat puedan ser consejeros natos y, en este sentido, el portavoz adjunto de EUPV, Ignacio Blanco, ha criticado que el exjefe del Consell y diputado del PP, Francisco Camps, no haya acudido al pleno para presenciar el debate sobre la norma del órgano del que es consejero. Al respecto, Castelló ha criticado los "resquemores políticos" que la oposición tiene hacia "ciertos expresidentes de la Generalitat".
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Durante el debate de este punto del orden del día, Compromís y EUPV han lamentado el "ridículo mundial" que ha supuesto el dictamen elaborado por el CJC, en el que establece que la definición del valenciano incluida en el 'Diccionari Normatiu Valencià' de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) "no se acomoda" a lo que establece el Estatuto de Autonomía y la ley de creación de la institución académica.
Al respeto, la portavoz adjunta de Compromís, Mònica Oltra, ha criticado que el Consell haya recurrido "a un organismo controlado para que hiciera un informe absurdo para contradecir lo que ha dicho otro organismo como es la AVL". Por el contrario, ha indicado que el proyecto de ley para "cargarse" Radio Televisión Valenciana (RTVV) lo hicieron "con lectura única para que el CJC no se pronunciara".
Asimismo, Ignacio Blanco ha criticado que para el CJC "si la ciencia y el derecho no están de acuerdo, debe prevalecer el derecho" lo que, a su juicio, recuerda a "la Santa Inquisición". No obstante, ha defendido la institución consultiva porque "está por encima de las personas que la ocupan", de forma que "el desprestigio no el del CJC sino de los consejeros".
Por su parte, Alfredo Castelló ha respondido que "hay cuestiones que no están en juego" y, al respecto, ha destacado que "no está en juego en nuestra comunidad autónoma que nuestra lengua se llama valenciano".
És per posar-se a plorar...
ResponderEliminarRosana! En primer lloc, cal dir que aquest blog està molt elaborat. Has fet molt bon treball i volia fer menció especial a la primera de les notícies que m'ha cridat molt l'atenció que encara hi haja tantes persones que pensen que el català i el valencià es tracta de dues llengües totalment diferents. No s'ha comprés allò de les varietats de la llengua tot i haver sigut estudiada de forma formal en les escoles de la Comunitat Valenciana des de 1983 amb el PEV.Enhorabona pel blog!
ResponderEliminarSí, és molt trist el desconeixement que encara hi ha avui dia sobre la nostra llengua i no sols això també el sentiment de rebuig que tenen moltes persones.
ResponderEliminarGràcies pels vostres comentaris i les vostres crítiques=)