Cultura

Gustos pròpis

Per tancar un poc aquest cicle del blog m'agradaria deixar-vos una cançó que de segur tot el món coneix. Aquesta és "Camals mullats" de la Gossa Sorda, un grup de cantants de Pego (poble veí de la meua terreta). Aquesta a la seua tornada diu "t'estimu, t'estime, t'estim" tres paraules distintes per designar un mateix sentiment,i que en llengües com el castellà no ens permet fer-ho. 

La seua temàtica és el amor i de segur que amb aquesta cançó molts es sentiu identificats o us porta el record de passetjar pels carrers de la València acompanyats de persones que us fan sentir d'allò més bé. És una barretja entre descripció de la nostra València, de la nostra terreta i de les relacions que hi tenen lloc, de les aventures i dels sentiments que poden florir d’ella

I ja sense més ací us deixe "Camals mullats" espere que gaudiu de la mateixa manera que ho faig jo. 

Actualitat musical

Dins del panorama musical actual cal destacar la creixent acceptació que estan tenint molts grups del de música del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, a continuació us presente una selecció de grups que més m’agraden:

Catalunya:

            -           Els amics de les arts:

Aquesta banda és una de les més importants de catalunya  amb dos disc d’Or. Es va formar al 2005 i avui dia s’han estes per països com Estats Units, Italia i Regne Unit.  Les sues cançons es caracteitzen per un estil folk-pop amb melodies sensilles, tocs electrònics i jocs de paraula i ironia en les seues lletres. A continuació us deixe una de les sues cançons més sonades: Jean-Luc.

            -           Manel:

Aquest grup és originari de Barcelona. El seu primer disc es va publicar al 2008 i el seu estil es pot definir com pop. Guarden elements estilístics en comú amb altres artistes com Pau Riba, Jaume Sisa i Antònia Font. D’aquest grup podem destacar cançons com Al Mar del seu disc Els Millors Professors d’Europa i La cançó del soldadet del seu disc 10 Milles per veure una bona armadura.

Illes Balears:

            -           Antònia Font:

Aquest grup es va formar al 1997 en Mallorca. La seua música es caracteritza per un to pop amb lletres de fantasia. La temàtica sol ser l’astronomia, el mar, la robòtica... Podem destacar la caçó Alegria.

JO VI D'UN SILENCI

"Jo vinc d'un silenci" és una de les cançons més populars de Raimon, cantautor  valencià i un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic. Aquest cantautor ha estat al marge del moviment barcelonés de la Nova Cançó, el qual aporta un estil personal  i discrepant que el situa en un lloc molt original. Amb aquesta cançó ("Jo vinc d'un silenci") fa una crítica directa als temps de repressió patits a tots els àmbits socials durant el periòde franquista. M'agradaria d'estacar aquesta frase que apareix en la cançó: "QUI PERD ELS ORIGENS PERD IDENTITAT" una frase plena de significat i plena de veritat. 

ELS AMANTS 

El poema “Els amants” és un dels poemes que podem trobar dins del “Llibre de meravelles”, publicat l’any 1971 escrit per l’autor valencià Vicent Andrés Estellés.Aquest poema mostra la passió entre dos amants que s’estimaven.  L’autor, al llarg de tota l’obra, compara l’abans ( la passió que sentien l’un per l’altre, amb l’ara: ha passat molt de temps i no hi ha la mteixa passió; tot i així recorden els vells temps.L’autor ens vol donar a entendre que el seu amor no és un amor cortès, és a dir, l’amor d’un cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa però que tenen que mantenir la seva relació en secret perquè no els descobreixin; sino que és un amor carnal, de dessig. Ells són uns amants que no s’amaguen.És un poema de versos d’art major de 12 síl·labes cesurats en dos hemistiquis de 6 síl·labes. Està format per cinc estrofes: la primera i la segona de quatre versos, la tercera de dos, la quarta de dotze i la última de dos.Podem trobar diferents figures retòriques com un hipèrbaton, una antítesi, una metàfora i comparació.En conclusió, aquest és un poema que mostra la passió entre dos amants, els millors amants que hi ha hagut a València.

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

MÚSICA: Al ball dels cent mil diumenges

Com que avui és diumenge ho aprofite com excusa per a presentar-vos una cançó d'amor, El ball dels cent mil diumenges. Aquesta cançó fou escrita per Henri Tachan(cantautor francés), traduïda al català, i cantada pel Ramon Muntaner. És una de les grans que pertany a la Nova Cançó, moviment artístic i musical espanyol que, en ple franquisme, va impulsar la reivindicació de l'ús normal del català en el món de la cançó alhora que denunciava les injustícies de la dictadura franquista. Espere que la gaudiu tant com jo. 

ATLES LINGÜÍSTIC

A continuació podem veure un ATLES lingüístic de les diferents formes o variacions que ha experimentat la paraula pessigolles al llarg de la geografia dels Països Catalans. Es pot observar com hi ha una sèrie de comarques com la de la Safor on apareix com a “altres respostes”. Així per exemple en Oliva diem “picoretes”, “cosconelles”, entre altres. Amb tot això podem veure com cada poble o regió ha anat modificant la paraula per motius socials, de contacte amb  forasters, etc.