L’adquisició d’una segona llengua
Input:
és el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot
seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant
al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
Intake:
part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.
Output:
producte lingüístic elaborat per l’aprenent.
Interllengua: és una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de
la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues
llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.
Factors
més influents en l’adquisició de la l2
1. Input
La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per
als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
La qualitat de l’input està relacionada amb la
possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues
necessitats de comprensió i d’expressió.
Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les
pseudoconverses).
El professor ha de dominar la llengua (és el model
principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació.
2.
Output
Hem de considerar l’output com la producció lingüística
que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.
La memorització i la mecanització d’estructures
lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2
(comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí
-Interllengua
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat
per ILa, ILb, ILc...ILn) que va des de
la seva L1 fins el domini de la L2. En els primers estadis evolucionen
ràpidament.L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants
nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la
ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els
aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1
(transferències).
La interllengua és un sistema lingüístic estructurat,
aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una
gramàtica mental provisional.
Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la
complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents
etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va
adquirint.
És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua
variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la
gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la
llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
3.
Característiques personals
Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un factor que
afecta l’adquisició d’una L2 (els més xicotets aprenen millor la fonètica i els
més grans la sintaxi).
Sembla que la intel·ligència és una part important de
l’aptitud (però no l’única) i els factors aptitudinals representen entre el 25
i el 50% de l’aprenentatge d’una llengua.
La motivació està molt relacionada amb l’èxit de
l’aprenentatge (tant la integradora com la instrumental).
Les expectatives elevades dels professors sobre les
possibilitats dels alumnes augmenten
tant la motivació com el rendiment en la L2. Autoestima, extraversió o
introversió, ansietat o empatia influeixen en l’aprenentatge.
L’estil cognitiu o manera com es processa la informació
determina l’aprenentatge de la L2. Les estratègies que usa l’alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives,
socials, etc.
Llengües i ensenyament a
la unió europea
L'Estat espanyol és un Estat
plurilingüe, i així s'arreplega en la seua Constitució (1978):
-Preàmbul
La Nació espanyola [...]
proclama la seua voluntat de [...] protegir a tots els espanyols i
pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i
tradicions, llengües i institucions.
Article 3.-1. El castellà
és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure
conèixer-la i el dret a usar-la.
3.-2. Les altres llengües espanyoles
seran també oficials en les respectives
Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
3.-3. La riquesa de les diferents
modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà
objecte d'especial respecte i protecció.
Models i exemples
de política lingüística
Hi ha dos models teòrics en les
fórmules legislatives de les polítiques lingüístiques: el principi de
territorialitat i el principi de personalitat.
El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus drets
lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.
El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els
beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però
no en la seva totalitat territorial.
A l’estat Espanyol tenim un model mixt, s’hi combinen els dos: per als
castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per a bascs, gallecs
i catalans el de territorialitat, de manera que es perpetua el conflicte
lingüístic, ja que uns ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la
pròpia i la castellana) i altres només una, l’oficial a tot l’estat.
