T5 LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

LES HABILITATS COMUNICATIVES

Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors: 

- Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació( emissor o receptor) tenim:

   - Habilitats receptives (escoltar i llegir)

   - Habilitats productives (parlar i escriure)

- Segons el canal que s’utilitza en el procés de comunicació tenim:

    - Habilitats orals (parlar i escoltar)

    - Habilitats escrites (llegir i escriure)

Discurs oral

El discurs oral com a estil o model lingüístic sol ser:

     - Col·loquial, informal.

     - Més subjecti.

     - Redundant i obert,

     - Lèxic més general i pobre, amb mot jòquer, repeticions, onomatopeies i frase fetes.

     - Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases  inacabades.

En el discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

- Canal auditiu

- Percepció successiva dels diversos signes

- Comunicació espontània. L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit.

- Comunicació immediata en el temps i en el espai.

- Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire.

- Utilitza molt els codis no verbals. Fesomia, vestit, conducta, gestos, etc.

 -Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.

Escoltem:

    - Amb uns objectius determinats( obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom).

    - Amb unes expectatives concretes del que sentirem( tema, estil, tipus de llenguatge).

Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text.

Microhabilitats de la comprensió oral

Són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica( sons, paraules, expressions, comunicacions vàlides...)

Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.

Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.

Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,..) a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.

Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc.

Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per a interpretar altres fragments del discurs( una paraula, un detall, el sentit global...)

Decàleg de l’oient perfecte

- Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.

- Mirar l’orador.

- Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.

- Connectar amb l’onda de l’orador. Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.

- Descobrir la idea principal.

- Descobrir la idea i el propòsit de l’orador.

- Valorar el missatge escoltat.

- Reaccionar al missatge.

- Par lar que haja acabat l’orador.

 LA INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

La interferència lingüística son els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua.

Les llengües en contacte s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic, però en una situació de conflicte lingüístic és la llengua dominant la que interfereix quasi exclusivament la llengua dominada, que pot acabar significativament transformada.

El paper dels mitjans de comunicació i de l’Ensenyament és molt important en aquest aspecte.

És tracta d’un procés constant i difícil de corregir perquè sovint el parlant no s’adona de la interferència i defensa com a pròpia la forma aliena.

Les interferències poden ser de tres tipus:

         Fònica

Consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que son pròpies d’una altra. Per exemple: la nostra llengua ha incorporat, en ocasions, el so de la j del castellà en paraules com: bandeja, jefe, mejillons.

          Lèxica i semàntica

Incorporació en la llengua “b” de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua “a”. Podem classificar-les en préstecs, que són paraules d’una llengua introduïdes en una altra (exemple líving-rom) i clacs, paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua pròpia. En el cas del valencià paraules pròpies del castellà: Adiós,enero, mayo,jues,tenedor,etc.

           Morfosintàctica

Quan regles o normes que no són pròpies de l’idioma, per influència del veí s’hi incorporen.

Per exemple el canvi de gènere: valencià correcte les anàlisis (per influència del castellà els anàlisis), correctament el costum ( per influència del castellà la costum).

                                                      

L'EXPRESSIÓ ORAL 

 La classe de llengua ha estat sempre centrada en la gramàtica i la lectoescriptura. pel contrari l’habilitat de l’expressió oral ha estat sempre oblidada. L'actualitat exigeix un nivell de comunicació oral tan alt com de redacció escrita. És per això que dins de l'ensenyança de l'expressió oral tenim que tindre en conter que hi han dos vies de comunicació: 

- La autogestionada: 

- Hi ha un únic emissor que gestiona el text.

el receptor o receptors no solen tindre la possibilitat immediata de respondre i, per tant, exercir             d'emissor. 

- És l´art de l'oratòria, de parlar en públic, de convèncer o simplement d'informar.   

- La plurigestionada:

- Hi ha més d'un interlocutor que poden adoptar alternativament el paper d'emissor i receptor. 

- Diverses persones gestionen el text.

- Hi ha un torn de paraula.

- És l´art de la conversa, d´intercanvi  i de col•laboració entre interlocutors.

Dins de l'escola és necessari tractar ambdós tipus de comunicació oral. Doncs és important adquirir les habilitats que et permetan expressar-te i parlar en públic, i a la mateixa vegada adquirir aquelles habilitats que et permetan dialogar i establir debats amb altres persones. 

Els xiquets, quan són més menuts, tenen més desenvolupada la parla en àmbits més informals i pròxims a ells. És a dir, en aquelles situacions en les que hi ha una comunicació autogestionada els xiquets tenen més pràctica. Pel contrari no tenen pràctica en la comunicació oral plurigestionada a on duen interactuar amb els companys. Per aquest motiu és important que des de l'escola es fomenti aquesta comunicació.