jueves, 27 de marzo de 2014

Models d’educació plurilingüe: programes d’educació bilingüe i plurilingüe

Coneixements previs
Delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals:
 Llengua oficial i cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua  pròpia, llengua primera, llengua vehicular.
*        Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
*        Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
*        Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
*        Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
*        Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.

Resum de les implicacions de l'ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià.
1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
5. Tot el professorat ha de conèixer les dues llengües oficials de la Comunitat.

6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.





3.2 Els programes d’educació bilingüe al territori valencià

D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà.
 Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.
La característica fonamental PEB consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada. El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals. Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”
Classificació
1. Atenent al territori (en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües).
2. Atenent a la llengua base d’aprenentatge.
3. Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.
Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:
La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.
La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.



Territori lingüístic

Predomini del castellà: programa bàsic: Tractament del valencià com a àrea. Es pot demanar l’excepció de l’assignatura. Conviuen a la mateixa aula alumnat que vol donar l’assignatura, amb alumne que ha demanat l’excepció.


Programa d’immersió lingüística (PIL)
Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.
El Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua     majoritària de comunicació.
A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística  en la llengua que no li és habitual.
Només en educació infantil i primària.
Este programa parteix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat: en tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumne o alumna
El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assoleixen un domini formal.
El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge
Programa d’ensenyament en valencià (PEV)
En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten. El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.
*        L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització  és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.
*        Així, s’ afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum.
El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de forma coherent, en ESO.
En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
Programa d’incorporació lingüística (PIP)
En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.
La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.
Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.
El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà:
*        A partir de l’etapa primària, s’introduix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs
*        L’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.

Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.
El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària.
Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP.
Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.
Programa d’educació bilingüe enriquit (PEBE)
L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.
Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.
A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.
De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura.
S'hauran de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famílies.
Han d’elaborar el cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament integrat de llengua i continguts.
Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els centres que van iniciar l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit.
En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la Comunitat Valenciana.

Documents organitzatius

Projecte Educatiu
PGA
Ensenyament
DissenyParticular del Programa (DPP)
Situació Anual del Disseny del Programa
Ús
Pla de Normalització Lingüística (PNL)
- Pla Anual de Normalització Lingüística
- Valoració del PANL del curs anterior

Disseny Particular del Programa d’Ensenyament en Valencià (DPP)
El DPP és un document fonamental en la planificació educativa, perquè:
*        Permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
*        Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i ha de permetre la discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús vehicular del valencià.
*        S’elabora prèviament al Projecte Curricular de Centre.
*        Permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.
*        Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
*        Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del valencià entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa de cada centre.
*        Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Per a l’elaboració del DPP els centres podran sol·licitar la col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

L’actual legislació indica quin són els centres que estan obligats a realitzar el DPP.
Tots els centres de les poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona castellanoparlant que apliquen algun programa d’Educació Bilingüe.
Els centres d'ESO, de poblacions de predomini lingüístic castellà podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en cas que apliquen un PEB.
Contingut del DPP DEL PEV o del PIP
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
                 A.1. Objectius de l’Educació Infantil
                 A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià  i del castellà com a llengües d’instrucció.
C. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
D. Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
*        Com a àrees lingüístiques.
*        Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
*        Aspectes metodològics i organitzatius. Distribució d’espais i temps.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.
Contingut del DPP, DEL,  PIL
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
                 A.1. Objectius de l’Educació Infantil
                 A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció


D. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
E. Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
*        Com a àrees lingüístiques.
*        Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
*        Aspectes metodològics i organitzatius. Distribució d’espais i temps.
F. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.


El centre educatiu com a unitat d’intervenció
Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius.
Una llengua viu quan els parlants, les persones, en fan ús.
La presència del valencià en l’àmbit acadèmic, administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu és de gran importància.
*        El seu ús en tots aquests àmbits serà paradigma fonamental en el procés d'aprenentatge i de difusió de la norma culta i dels diversos nivells o registres que conformen allò que diem llengua.
Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús habitual en les activitats del centre suposa una planificació.
El centre es troba immergit en un entorn social (administració, municipi, barri, família, etc.)
i està configurat per quatre àmbits d'intervenció (administrativa del centre, gestió pedagògica, interacció didàctica i interrelació amb l'entorn sociofamiliar).
En cada àmbit d'intervenció hi ha diferents sectors d'actuació, cadascun amb possibles accions singulars que cal tenir en compte.
Per mantenir una llengua viva és fonamental l’actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a sobreviure amb molt pocs parlants si aquests en fan ús.
Per exemple, a Nova Escòcia, que és la província atlàntica del Canadà on resideixo, hi ha encara uns centenars de parlants de gaèlic escocès. Si aquesta llengua s’hi manté viva és per les actituds positives, per les ganes, per la motivació d’aquests parlants de mantenir-la i d’utilitzar-la en diversos contextos. La situació no és comparable amb el cas dels territoris catalanoparlants, però la lliçó sí: les actituds són fonamentals: una llengua no morirà mai si es fa servir.
 Peter Macintyre
Professor de Psicologia de la Universitat de Cap Breton (Canadà)  

“Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen, una llengua mor perquè els que la saben no la parlen" 
                                                                                                                 Joan Futer
Programació General Anual
Inclou la informació anual sobre l’estat d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet a l’aprovació del Consell Escolar.
El Pla de Normalització Lingüística.
El PNL dins el Projecte Educatiu


miércoles, 12 de marzo de 2014

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Introducció

El sistema comunicatiu valencià (SCV) té les primeres empremtes, quant a la seua configuració actual, en els successius intents de premsa democràtica durant els anys seixanta i setanta del segle xx, i els programes de ràdio en valencià 1 que aparegueren en aquells anys
La situació era de  subdesenvolupament del país quant a premsa i la inexistència de l’opinió pública característica dels règims democràtics.
Quatre diaris, pertanyents a la cadena governamental Prensa del Movimiento –Levante (València), Jornada (València), Información (Alacant) i Mediterráneo (Castelló) , i un diari de propietat privada, Las Provincias, l’únic diari que Franco no va tancar el 1939 en prendre València
Els diaris Al Dia (1966) i Primera Página (1968-1972), i les revistes Gorg (1969-1972), La Marina (1973) i Turia (1964 fins avui), foren els principals exponents de les conflictives relacions amb les autoritats de l’època i significaren una renovació de les pràctiques periodístiques tenallades pel règim, tot i la pobresa de recursos tècnics i financers.
Obriren el camí per als intents de més envergadura que arribarien amb la democràcia i constituïren la primera escola de periodisme allunyada del servilisme dominant.
Al seu torn, cal destacar el paper que va tenir la premsa clandestina.
A partir de l’any 1962, hi ha un creixement progressiu d’aquests mitjans que esdevenen espais d’informació, reflexió i formació política, i també d’agitació en la difusió de consignes contra el franquisme.

L’herència del franquisme

No hi va haver, al seu moment, una relació successiva entre democratització política i democratització als mitjans.
Així, es varen mantenir intactes moltes esferes i funcions del sistema comunicatiu de la dictadura que, de fet, resultaven incompatibles amb la democràcia.
3. 1976
Convé assenyalar que el desenvolupament de la ràdio i de la televisió és superior al de la premsa escrita, la qual cosa té una gran importància quant al procés d’influència comunicativa que es desplega en aquell moment històric.
La mort del dictador no marca una frontera clara, un abans i un després, pel que fa als mitjans de comunicació
Tot i això, s’hi esdevenen canvis importants, juntament amb el manteniment de l’estructura comunicativa franquista.

La premsa valenciana

La premsa de Madrid, sobretot el diari El País, concentra la major part de les vendes i és escassa la incidència de la premsa de Barcelona (6.000 exemplars l’any 79).
 Les causes cal trobar-les en les insuficiències de la premsa valenciana:
        - La televisió, només hi ha una novetat important: les emissions diàries de mitja hora de l’informatiu Aitana (TVE), les quals prenen una volada professional i informativa desconeguda fins aleshores al País Valencià. És quan s’introdueix l’ús del valencià en la informació televisiva i, en els continguts, allò que conten comença a reflectir els conflictes i els problemes de la realitat valenciana. Aquesta experiència que s’havia iniciat l’any 1974 comença a tenir problemes greus a partir del 77 quan la «batalla de València» s’intensificava.
L’extrema dreta va passar a l’amenaça personal.
La situació va arribar en un punt que es veieren obligats a retirar els títols de crèdit que apareixien al final de l’emissió per tal de no facilitar als agressors la identitat de les persones que feien el programa i evitar així que les amenaces arribaren a altres companys de la plantilla.
Especialment vergonyant fou la persecució que va patir Eduard Sancho, director d’Aitana. Al remat, la dreta va guanyar. A les portes del referèndum de la Constitució, 1978, Eduard Sancho fou cessat i retornat a Londres com a corresponsal de TVE.
La Delegació de Cultura, exerceix una tutela directa i contínua sobre la informació d’Aitana.
L’orientació del programa canvia radicalment. Atracaments, incendis i successos en general omplen els continguts informatius amb les dosis pertinents de festes, esports i corregudes de bous.
        - A la ràdio, on tot continuava també inalterat, una escletxa s’obria l’any 1974 amb l’aparició del programa De Dalt a Baix. A Ràdio Peninsular, començava el primer programa íntegrament en valencià, amb cobertura sobre tot el País Valencià.
Amb uns continguts eminentment culturals, d’informació de llibres, actes culturals, novetats, entrevistes i una presència constant de la Nova Cançó, el programa que havia començat amb un quart d’hora al migdia es va fer de tres quarts d’hora.
Concursos intel·ligents, llistes d’èxits de cançons en català i un centenar de cartes diàries dels oients contribuïren al fet que el programa esdevingués un símbol.
 Finalment, també a les portes del referèndum de la Constitució del 78, tal com havia passat a Aitana, aprofitant la integració de Radio Peninsular a RNE i atenent les enormes pressions dels sectors més reaccionaris de la ciutat de València, el programa desapareix.

El conflicte sociopolític (1976-1982) i  la confrontació dels media

Durant la transició política, es desfermarà una intensa lluita en què l’estatus que havien de tenir el valencià i el castellà, la reacció conservadora,  defensa el valencià entès com a no català, s’instal·la en el regionalisme que permet mantenir l’statu quo, de reivindicació de les «tradicions» valencianes enfront dels «intents catalanitzants»; en suma, hi assistirem al paroxisme del «perill català». Mentre, des d’aquest sector, no s’hi fa cap retret al centralisme, sovint l’anticatalanisme s’expressa en castellà i no conté cap proposta en la línia d’impulsar l’ús social de la llengua.
El diari Las Provincias va manipular i mobilitzar els sectors més proclius a l’anticatalanisme sota la bandera del blaverisme, i els va usar com a força de xoc contra l’esquerra i el valencianisme per tal d’impedir-ne l’èxit.
La influència dretana i manipuladora d’aquest diari es prolonga fins als nostres dies i ha generat tota una escola de periodisme servil que impregna bona part dels productes mediàtics valencians i especialment les males pràctiques informatives de RTVV
Els nous mitjans que apareixen en aquest període, limitats a la premsa escrita –la revista Valencia Semanal (1977-1980) i els diaris Diario de Valencia (1980-1982) i Noticias al Día (1982-1984)–, tot i el caràcter democràtic i renovador quant a l’impuls d’informació a la societat valenciana, resultaran molt insuficients per fer front a l’hegemonia mediàtica de la dreta on pervivien les plantilles, la ideologia i les pràctiques heretades del franquisme.
El paper dels mitjans en aquell conflicte, així com també la solució del pacte final a l’Estatut d’Autonomia cedint en totes les qüestions que impugnava la dreta, són trets claus en la interpretació del procés de construcció del sistema comunicatiu valencià
Dificultats en el llarg procés de posada en marxa de la ràdio i televisió autonòmiques (RTVV)
                        - Pervivència d’una marcada estructura provincial en la premsa escrita
                        - Manteniment de la penetració dels mitjans de Madrid
                        - Escassa o nul·la presència del valencià als mitjans de comunicació, excepció feta –i parcialment– dels mitjans propis de la Generalitat
                        - Els incompliments de la legalitat en l’ús del valencià en les emissores FM i, més recentment, en les televisions digitals.

 El procés de construcció del sistema comunicatiu valencià

*        La premsa
Es manté l’estructura provincial.
La premsa de Madrid, actualment, representa més d’un terç de la difusió total de premsa de pagament.
La situació del català a la premsa diària editada al País Valencià gairebé no s’ha modificat en les darreres dècades. La seua presència és anecdòtica, ocasional i merament testimonial. El diari El País va iniciar la publicació setmanal d’un suplement cultural de quatre pàgines íntegrament en català.
Al seu torn, el Levante-EMV va començar a publicar una pagina diària en valencià i ha incrementat substantivament les col·laboracions en valencià en el suplement cultural de cada divendres tot atorgant més atenció a la literatura catalana.
Quant a premsa no diària, setmanaris i mensuals, la majoria s’editen en castellà i tenen la seu a Madrid o Barcelona.
Pel que fa a premsa no diària en català, la publicació més rellevant és la revista El Temps, setmanari d’informació general que va començar el 1984 i que arriba fins avui. El Temps fou pioner en oferir la revista en edició electrònica accessible per mitjà d’Internet. La resta de revistes en català (Saó, L’Illa, Caràcters, El Contemporani, All-i-oli...) tenen una difusió reduïda i un caràcter especialitzat.
Les ajudes a la premsa en català foren ben minses durant els anys de governs socialistes. Des que el PP va arribar al poder de la Generalitat, no se n’ha concedit cap ajuda.

*        La ràdio
Els canvis que estructuraren el sistema radiofònic s’iniciaren al final de la dècada dels vuitanta del segle xx.
L’audiència general de ràdio al País Valencià s’ha contret en la darrera dècada amb l’expansió dels formats musicals digitals i Internet.
D’una audiència mitjana del 51,5 per cent per a l’any 2000 ha passat al 44,6 de l’any 2008.
El fort predomini de la programació en cadena, centralitzada des de Madrid i realitzada en espanyol, la concentració de l’audiència en les grans cadenes estatals, la incapacitat de la ràdio pública autonòmica per guanyar-se un espai suficient, el tancament de Ràdio 4 per part de RNE –emissora que emetia íntegrament en català amb programació de ràdio fórmula–i el desenvolupament precari i tardà de les ràdios municipals serien les principals causes que explicarien el baix nivell de presència del català a la ràdio, sota les quals, òbviament, rau el conflicte polític i lingüístic valencià amb el feix d’actituds contradictòries i d’indecisions polítiques .
Cal deixar constància que, pràcticament, no hi ha programes informatius en valencià en les emissores de les grans cadenes, és a dir, fins i tot els informatius locals o territorials són habitualment realitzats en espanyol. Finalment, les emissores on predomina l’ús del valencià en la programació són les ràdios lliures supervivents i les ràdios municipals. En general, l’ús del valencià s’ajusta a la realitat sociolingüística de l’àmbit de recepció.

*        La televisió.
La creixent competència entre les televisions va portar una obertura quantitativa i qualitativa i en una dura lluita pel mercat que esdevé la font principal de finançament
Els resultats en els continguts van ser d’una pèrdua ràpida de qualitat amb el predomini omnipresent dels programes d’entreteniment de baix cost i de les sèries i telefilms nord-americans, la disminució dels programes culturals i informatius o la seua expulsió a hores d’audiència baixa
L’oferta en català va començar, per a les comarques del nord del País Valencià, alhora que s’iniciaven les emissions regulars de TV3 (Televisió de Catalunya) l’any 1984.
Reforça la percepció social de la unitat del català, incrementa el prestigi del català al País Valencià en la mesura que demostra cada dia que és una llengua apta per a tota mena de continguts, des dels més populars fins als més elitistes, i prepara el camí per a la futura Televisió Valenciana.
El conflicte que apareix l’any 1989, quan Canal 9 va ocupar la freqüència d’emissió de TV3 i que va provocar el tancament temporal dels repetidors d’Acció Cultural per ordre governativa 
Indubtablement, l’eix del sistema televisiu valencià, atesa la precarietat de les emissions específiques de TVE, el constitueix Canal 9-Televisió Valenciana, el qual va començar a emetre regularment el 9 d’octubre de 1989.
Les queixes per l’incompliment de la llei de creació, l’ús majoritari del castellà, els conflictes amb els actors de doblatge i les empreses valencianes d’audiovisuals constituïren els principals elements de crítica al model de televisió implantat.
Amb la reordenació del sistema televisiu per la implantació de la televisió digital terrestre, van sortir a concurs 14 demarcacions de TDT
 Els 42 canals privats de TDT local disponibles van anar a parar, majoritàriament, a mans de grups de dreta i extrema dreta afins als PP, de caire estatal i sense presència anterior en la televisió local.
Les dues llicències autonòmiques foren adjudicades a Las Provincias i a Popular TV.
 Mediamed, empresa creada a propòsit per al concurs de llicències, va obtenir llicència en 13 de les 14 demarcacions. El principal accionista de Mediamed és un dels implicats en la trama de corrupció Gurtel.
Els grups estatals que s’han introduït al País Valencià: Intereconomía, el grup El Mundo, Libertad Digital, Uniprex (Antena 3, grup Planeta), Vocento, grup COPE, no emeten programació pròpia, es limiten a connectar amb les emissions estatals de la cadena, incompleixen les obligacions de la concessió –25 per cent de la programació en valencià, 20 per cent d’obres audiovisuals autòctones, sis hores diàries i 48 setmanals de programes originals, i un 10 per cent d’obres europees. Cap grup estatal no ho està complint i haurien de tornar la llicència o ser tancats per la Generalitat.
Quant a la televisió local, l’any 2000 es va arribar al centenar de televisions locals. 102 emissores molt desiguals l’estructura de les quals anava des de les ben organitzades empresarialment, amb plantilles de 15 i 20 professionals contractats, a les petites finestres de les poblacions més menudes.
Si al principi dels noranta hi havia un clar predomini de les televisions públiques a l’espai local, ara la situació era ben diferent: 22 televisions públiques enfront de 77 televisions privades i 3 mixtes. Les principals conseqüències foren un marcat retrocés del valencià com a llengua de la televisió local –només les públiques en mantenen l’ús normal– i una proliferació d’espais de qualitat ínfima (tiradores de cartes, horòscops i xerrameques variades).
El retrocés lingüístic és enorme.
Quant a la llengua de la programació dels canals de TDT en emissió, al País Valencià el retrocés continua. És manté l’aïllament entre els territoris pel que fa a compartir continguts.